divendres, 11 de setembre del 2015

Viatge a Califòrnia. Les cròniques i els hotels.

Durant el viatge de 18 dies a Califòrnia (història) que acabem de fer, he anat penjant cada nit al meu Facebook una petita crònica, amb imatges. Ho trasllado aquí amb les opinions dels hotels i motels on ens vam allotjar perquè crec que és una bona ruta, un bon recorregut i unes bones opcions de coses per veure, que pot ajudar a futurs viatgers.

TOTS els hotels i motels tenen màquina de gel. Recomano comprar una nevera (a les benzineres, uns 8 dòlars) i portar sempre gel i aigua.

Hem llogat els cotxes a Avis. Tot molt bé, excepte un empleat que ens havia colat 350 dòlars addicionals enganyant-nos vilment amb l'assegurança. Vam reclamar i tot ok. ALERTA! Imprescindible llogar un GPS o portar-lo de casa, amb mapes actualitzats.

A tot arreu hi ha aire condicionat.


19 d'agost

Hem arribat a Los Angeles! Rebentats però emocionats. Els dos vols amb Norwegian molt rebé. I ja he vist l'estrella de Vincent Price al Passeig de la Fama, on estic xuclant el wifi. Són dos quarts d'onze de la nit. smile emoticon ...i cotxes, i gent... El personal de nit del Passeig de la Fama no té geeeens de glamur wink emoticon. Demà cap a Las Vegas! No acabem Los Angeles, ho farem al final del viatge, per quadrar dates amb un dels companys de viatge.

Allotjament: Motel 6, a tocar del passeig de la fama. 
Valoració: correcte
Entorn: a la nit l'ambient és xungo però sent molta colla, no s'ha de patir.


20 d'agost 

Dia intens! Hollywood al matí, desert de Mojave, Calico, un poble miner abandonat que havia arribat a tenir 1200 habitants i finalment... (val la pena, tot i que sembla de mentida!). Las Vegas! Som a un hotel de conte: l'Excalibur. El paisatge erm i infinit del desert m'ha encantat MOLT. Tot i els 46 °C!!

Allotjament: Excalibur
Valoració: Bé.
Entorn: a prop del brogit de Las Vegas però una mica lluny d'alguns punts de visita famosos. Els casinos dels hotels són es-pec-ta-cu-lars. Val la pena entrar-hi, amb calma.

21 d'agost

Avui hem estat tot el dia entre 39 i 41°C. El vent nocturn de Las Vegas asseca la gola. És una abraçada de foc. Al matí hem anat a la presa Hoover (fotos amb mòbil i ull de peix) que és enmig d'un paisatge lunar. Hem dinat a un restaurant anomenat BJ's, de gent del país, que estava decorat amb les obres més significatives de l'art nord americà, tunejades amb el logo de l'establiment. M'ha fet gràcia. Després, sempre per carreteres enmig del desert, hem anat a Red Canyon: a 1500m d'alçada, on la calor ens ha donat una treva (a 37). Es-pec-ta-cu-lar. Immens.
I tornant hem pentinat de nou Las Vegas. Per celebrar The last night in Las Vegas, he fet el ridícul a la ruleta perdent uns dòlars i no entenent res de res! Ah, els nens poden ser al Casino i moure's per on vulguin sempre que no vegin als pares jugar. L'ambient és cosmopolita, de "tot a lo grande", de gent "feliç", de dones guapes i homes... també , de rodamons i borratxos, de limousines i diamants.
I demà: Grand Canyon! (És gairebé la una de la nit).


22 d'agost

El Grand Canyon es mereix post a banda. És el paisatge més bonic que he vist en 45 anys. Les fotos i les meves paraules no poden ni acostar-se al què he sentit quan l'he vist. Tota la colla hem tingut una sotragada. Un es posava les mans al cap, l'altre renegava...
He baixat del cotxe amb la Paula i l'Enric ràpidament perqué volíem veure-ho abans que marxés el sol i a mesura que ens acostàvem al penyassegat anava quedant-me sense alè i quan he tingut aquella immensitat en plena posta de sol al davant, he plorat. L'Enric ha dit que havia sentit un cop de puny al pit. La Paula que ho recordaria tota la vida... La majoria dels que contemplaven aquell espectacle érem en un respectuós silenci davant de la magnificència de la naturalesa.
Aquesta sensació serà, segur, la dels místics, o el nirvana, o vés a saber què.
Aquest post és la cosa més cursi que he escrit en vint anys però és el que sento. B R U T A L es queda curt.


Allotjament: dins del parc, Maswik Lodge
Valoració: Molt bé. 
Entorn: val la pena allotjar-se dins del parc. Poder veure la posta i la sortida de sol no té preu. Espectacle únic!

23 d'agost

Ahir, abans del Grand Canyon, vam fer la part històrica de la ruta 66. Quilòmetres i quilòmetres de no res però un no res immens! Vam veure, fins i tot, un rostoll rodolant per la carretera. I un sherif, i cotxes fantàstics, i una benzinera que de tan real era tòpica! O a l'inrevés.
Vam ser a la terra dels indis Hualapa, vam menjar tacos hualapa, vam seure amb ells a un altre típic restaurant de carretera. Fins i tot, una estona, ens va perseguir "el diable sobre rodes"...
A la nit vam allotjar-nos dins del Grand Canyon, al Maswik Lodge, unes cabanes de fusta envoltades d'arbres. Hi hem vist cèrvols, un talp, cabres i... un puma!! (no foto).
Avui dissabte 22 (son les 20h del vespre) hem visitat el Grand Canyon. A les 5h ens vestíem per veure sortir el sol heart emoticon. Després hem vist la zona amb un autocar del parc que et porta a 8 punts estratègics, i després hem rematat en cotxe, amb un darrer punt imperdible, Grand View Point. Sortint hem travessat territori Navajo i hem vist com i on viuen: petits nuclis de caravanes o cases prefabricades, isolats i dispersos per la, un altre cop, immensa planúria. Era com veure una pel.li de l'Oest. El paisatge fins a Page, indescriptible!
Ara som a un Motel típic americà, de sèrie americana, preparats per encarar demà un dia llarg: Antelope Canyon i després tirada cap a Death Valley, on també ens allotjarem dins del parc. Non stop!! 


ALERTA: ompliu el dipòsit si no voleu patir. NO HI HA gaire benzineres, per no dir que n'hi ha una o dues.

24 d'agost


Ahir al vespre, vam sopar a un steak house típic i tòpic de Page, un poble creat del no res el 1957 per la construcció del pantà Powell, i vam dormir en el també típic Motel Travel Lodge (amb moters i tot!). Al matí hem sortit cap a Antelope Canyon, unes gorges subterrànies enmig d'una zona desèrtica (post a banda) a què hem arribat amb un 4x4 conduït més que ràpid per una tal Mary, de nacionalitat Navajo i encantadora (També foto a banda).
La resta del dia ha estat, avui sí, una road movie: més de 600 km per aquests paisatges que veieu, fins arribar on ara us escric: un dels punta més profunds del planeta perquè es troba sota el nivell del mar, i a 45°C a les 20h del vespre: Death Valley!!! És també el punt més càlid del planeta, fa un mes eren a 52°C gasp emoticon!

Hem passat per quatre estats: Utah (hem dinat a Hurricane), Califòrnia, Arizona i Nevada. Hem travessat els territoris dels indis Navajo, dels Xoxons, dels Muapa... En general tothom és molt i molt amable i el paisatge és immens, enorme, canviant, hipnòtic!

Allotjament: Travelodge a Page, molt a prop de Antelope Canyon
Valoració: Regular. Una mica brut però un motel de pel·li. No aneu a sopar a l'steakhouse del costat. Car i brut.
Entorn: és un poble nou, normalet, però ideal per tenir la visita de l'endemà a Antelope a cinc minuts.

Antelope Canyon és una visita divertida, és molt maco arribar-hi, maco el trajecte fins les gorges. Però si vas molt molt curt de temps, podries prescindir-ne.

25 d'agost

Ahir ens vam despertar a 60m sota el nivell del mar i vam arribar a 45°C a Death Valley. Avui som a 2000m d'alçada, al voltant dels 20°C, envoltats de mapatxes, cèrvols, i osos (que no veiem!). Les fotos parlen per elles mateixes! Deserts i alta muntanya... La gent riu perquè som 14. Ens conuniquem de cotxe a cotxe amb els walkies.

Allotjament: The Ranch at Furnace Creek
Valoració: excel·lent
Entorn: enmig del desert. Brutal. Més que molta calor. Sensació de sauna. Però hi ha aire condicionat.

26 d'agost

Són dos quarts de dues del migdia i ens aturem just abans d'entrar a San Francisco. Anit vam dormir per segona vegada a Yosemite i vam gaudir de les muntanyes granítiques, enooormes. Al vespre la natura ens va regalar aquesta posta de sol amb el Half Dome a l'horitzó... De fet, vam anar a pescar-la a Glacier Point, on una Ranger ens va explicar quatre coses. Portem recorreguts 3000 quilòmetres!! 

Allotjament: Curry Camp
Valoració: Molt bé
Entorn: ets enmig del parc Yosemite, amb les parets granítiques que t'envolten arreu. Fes-te a la idea que és un càmping i que el wc i les dutxes són fora. Ens vam allotjar a les cabanes de fusta i malgrat les mantes (plenes de pols), tot era força net. 

27 d'agost

Primer mig dia a San Francisco i ja hem vist un cotxe cremat, una detenció, jazz, tramvies... Hem patejat tres barris amunt, amunt, amunt! Tot puja, aquí! Però una de les millors coses, a banda de la posta de sol darrera del Golden Gate, ha estat la visita a la City Lights Bookstore, la llibreria de la generació Beat i on es va publicar 'On the road'. Hi ha un racó dels poetes a la part de dalt, que no ens hem perdut! heart emoticon
Hem vist gent marginal, com a totes les grans metròpolis i com a Hollywood. Demà més! Són les 23h de la nit i estem a 18°C! 

Allotjament: Motel 6
Valoració: Molt bé
Entorn: molt ben situat, a prop de Union Square. També és a prop d'una zona xunga de San Francisco però si no hi vas, no problema. Acostuma't a veure pintes, homeless, addictes al crack... pel carrer. Molts i molts.

28 d'agost

Avui hem seguit passejant per San Francisco, pujant -és clar!- al Cablecar. Hem vist toooot el port amb el Market place i els lleons marins. A la tarda hem anat a Alcatraz, des d'on escric mentre arriba el vaixell. Ha estat una visita impressionant, amb una àudio guia en espanyol molt ben feta. Les pel·lícules es queden curtes! Uf. Des de la presó hi ha una vista de la ciutat increïble, per això vam triar el darrer tour. Són les 21h de la nit i estem a 22°C.

29 d'agost

Avui hem visitat els pobles del costat de San Francisco: Sausalito i Tiburon (ane-hi!). Tots dos molt pintorescos, sobretot el primer on hi ha les cases flotants. Com a bons turistes, hem passejat a peu pel Golden Gate, a ple sol. Ens han dit que el temps que ens ha fet fins ara és insòlit perquè acostuma a fer més fresca i a hi haver més núvols. Però, ja veieu que ben organitzat, a la tarda hem encarregat la boira genuïna i aquesta ens ha regalat una visió de San Francisco fantasmagòrica. També l'hem pogut tastar des de Twin peaks... freda i humida! Són dos de nou del vespre, estem a 19°C i d'aquí una estona hem quedat per fer una copa tots 14 a una de les habitacions. smile emoticon Demà més!

30 d'agost

Tast de vins a Etude, una de les moltes caves de Napa Valley, a menys d'una hora de San Francisco. Hem estat xerrant amb un noi d'una bodega del Penedès que aprenia l'estil californià. Ara fem temps per dinar, són les 14h de la tarda i estem al costat d'un riu a 25°C. A la tarda seguirem resseguint les vinyes! Ah, per cert, he conduït pel Golden Gate. Ueee!

Si vas molt curt de temps, pots passar de Napa però jo el recomano!

Avui hem fet un intensiu de Napa Valley, la zona vinícola més famosa de Califòrnia. Al tast que hem fet ens han explicat que allà es produeix sobretot pinot noir i que es ven a un preu alt perquè la gent està disposada a gastar-se al voltant de 30$ (mínim) per ampolla. Reguen les vinyes perquè si no, s'assecarien. La terra no és argilosa com la nostra i no reté l'humitat. Tornant, hem volgut veure on es va rodar Falcon Crest (la Chaning) però era tancat. Gràcies a això hem recorregut una carretera preciosa entre roures.

Pel que fa la conducció, és curiós que els avançaments es facin tant per la dreta com per l'esquerra. Per no parlar de les NO-marxes dels cotxes automàtics. És fàcil acostumar-s'hi, però.
Quarta nit a San Francisco, de cinc! Demà Silicon Valley, Castro, etc...
Són dos de nou de la nit.

31 d'agost

Són gairebé les 24h de la nit. Hem tornat mooolt tard perquè han decidit tancar completament un tram de l'autopista d'entrada a San Francisco. Estem rŕrrebentats!

Al matí hem fet a peu tot el financial district (fotos gratacels) passant per zones plenes de vagabunds i gent realment boja i marginal. N'hi ha moltíssims, mai n'havia vist tants. De fet, només llevar-nos hem presenciat la detenció del "nostre camell de crack", el de davant del motel (foto).
Al migdia hem fet cap a Silicon valley: per l'autopista que el travessa hem sortit a 3 llocs diferents. A Palo Alto hem vist la seu de Facebook. A Mountain View hi ha Google. Edificis i més edificis de dos o tres pisos tots de Google. Amb les bicis i etc amb els colors corporatius. Allà mateix hem vist la seu d'Android on ens hem fet fotos amb els ninos. La darrera sortida a Cupertino ha estat per veure la seu d'Apple.

Després de dinar hem visitat Santa Cruz, un poble famós per ser un lloc de hippies als anys seixanta. Actualment és un lloc turístic. Allà hem topat amb un petit parc d'atraccions just al costat del mar, de més de 100 anys, i ens hi hem quedat. Era ple de sudamericans.
Demà cap a Monterrey!!

1 de setembre

A Monterey! A un Motel Super 8 que és una cucada. Clint Eastwood va ser alcalde d'aquest centre turístic, famós als 50, concretament de Carmel, i hi viu. Però el millor: Stevenson va viure-hi i va inspirar-se per escriure 'L'illa del tresor'. També es va fer un macrofestival pop el 1967. De moment hem visitat el port (amb lleons marins), ara fem un break i cap al centre. No farem excursió per veure balenes, tot no es pot!
Al matí hem fet San Francisco >> Misión Carmel, pares franciscans que van assentar-s'hi al segle XVIII. El lloc és preciós, tranquil, bonic!
Són les 17h del vespre i estem a 20°C
Més Monterey. Chic i salvatge alhora. Antigues conserveres que esdevenen restaurants. Galeries d'art, cases espectaculars, platges verges... Hem sopat a ritme de blues!
Demà encetem la recta final fent el trajecte coster del big sur, fins a Santa Mònica per tancar el cercle a Los Angeles. Encara tenim cinc dies, però!
Són gairebé dos d'onze de la nit i estem a 18°C.

Allotjament: Super 8
Valoració: Excel·lent
Entorn: en una carretera plena de motels però molt maca. Un paisatge verd i bonic i un motel barat (100 dòlars, quan hem arribat a pagar-ne més de dos-cents) i excel·lent!

2 de setembre

Hem arribat a Santa Mònica després de viatjar uns 600 km des de Monterey. Hem fet la carretera de la costa, el big sur (preciosa!) on hem tingut la sort de veure elefants marins i pelicans! Hem visitat una altra missió, San Luis Obispo, i ens hem aturat a Santa Barbara (cinc minuts) i a Malibú (fotos port). Veiem unes cases al·lucinants. Algunes solitàries dalt de petits turons amb vistes a l'oceà que són de somni! Demà farem el down town de Los Angeles i més... Hollywood ja el vam pentinar el primer dia que vam arribar a EUA. Feina feta wink emoticon
Són les dotze de la nit i portem recorreguts uns 4500 km. 

Val la pena fer aquests quilòmetres, però es fa pesadet. Val la pena ser a Los Angeles cinc dies. No entenc la gent que diu que no els agrada. És una gran ciutat!

Allotjament: Confort Inn Santa Mònica
Valoració: Molt bé
Entorn: ets al Bloulevard Santa Mònica, un eix que es comunica amb autopistes que has d'agafar per anar arreu. Val la pena allotjar-se a Santa Mònica. Barri tranquil. Hi ha una mena de pati comú on es pot sopar a la fresca, si no fas gresca hehe

3 de setembre

Avui hem fet el downtown de Los Angeles durant el matí. Hem caminat molt i molt però com sempre val la pena. Els meus amics són un encant així que han peregrinat de nou amb mi per buscar una llibreria (fotos), la The last bookstore. Brrrutal!!!
De moment LA m'agrada molt. És veritat que les distàncies són enormes però és que és una ciutat de milions d'habitants... 16 en tota la seva àrea metropolitana. Per moure'ns ho fem amb cotxe i de moment hem tingut sort de no agafar cap embús com els que veiem sovint en direcció contrària. Els pàrquings són bastant cars frown emoticon Ens hem acostat a veure l'estadi dels Lakers, l'estació i la catedral, que és impressionant!
Hem estat al "pier", aquell port de la "noria" tan vist al cinema. Molts s'han atrevit a banyar-se al Pacífic, però a mi les onades... no me molen gens! De fet, hem vist un rescat i ens hem fet una foto amb un vigilant! (Gràcies a Pepe).
Hem passat la tarda a Santa Mònica, amb atraccions i etc. I finalment al motel, on ara escric.
Són les 23.20h i estem a 20°C. Ens queden només 3 nits a EUA!

4 de setembre

Avui al matí hem visitat el cementiri on hi ha enterrada, en un nínxol de paret, la Marilyn Monroe: Westwood Memorial. Li hem pogut retre homenatge, a ella i a molts més! Una visita de pell de gallina que mereix post a banda. Cinèfils i lletraferits, us agradarà! 
Seguidament la segona part del dia!

ANEU-HI

Després de visitar el cementiri de la Marilyn, Capote i cia (post anterior) hem anat a la part més luxosa de LA: Rodeo drive, Beverly Hills, Sunset Boulevard, Bel-Air... Masseratis, jaguars, aston martins, rolls royces, mclarens, lamborginis... en una concentració com mai havia vist. Quin gran contrast amb els homeless que veiem arreu. Quines cases gasp emoticon
Més tard hem anat a Venice beach, per veure els muscles men però no n'hi havia gaires hehe. Això sí, penjats, hippies, marijuana legal... Sovint se'ns adrecen i són simpàtics! A l'Enric ja li han dit bro (ther) un parell de vegades. Després hem passejat en cotxe per Marina del Rey i tot seguit hem fet cap a l'Observatori Griffith (oh!!!) del 1935, on hem vist la immensitat de Los Angeles il.luminada. Per fer-te una idea de l'enormitat de la ciutat només has d'anar de Marina a Griffith: una hora de cotxe per fer 30km. Els barris es comuniquen amb freeway (autopistes +/-?) i el tràfic és espaterrant! Un carrer pot tenir 20km tranquil·lament. Pel camí hem descobert el Coreatown, un barri llarguíssim on toooot era escrit en coreà.
Demà passarem tot el dia a Universal Studios i demà passat: retorn!

ANEU-HI!

5 de setembre

Avui dia complet a Universal Studios. Com tots, ha estat un GRAN dia. Les atraccions brutals, el 3D espectacular i el tour pels estudis amb història del cinema, fantàstic! La casa de Norman Bates, escenaris de desenes de pel·lícules... Ho recomano!
Darrera nit a Los Angeles. Demà tornada cap a casa, després de fer "xòping" al matí (a Beverly!). Arribarem 26h més tard (+/-) de l'hora que sortirem d'aquí.
Quins records per assaborir tot l'any!

Val la pena anar a UNIVERSAL! Sobretot si ets cinèfil. No us perdeu el recorregut amb guia i trenet. Entra en el preu.

El jet lag és el conjunt de símptomes que es donen després de vols que travessen diferents franges horàries i que inclouen fatiga (amb dificultat per dormir en el nou horari nocturn), cefalees, irritabilitat, pèrdua de concentració, alteracions gastrointestinals (indigestions, pèrdua de gana, diarrees…) i disminució del rendiment en cas d’esportistes.

Tot i que arribes a la tarda nit a Barcelona, el dia després, caput!! Res de dormir! 

El viatge (o un d'ells) de la nostra vida. Segur!

dimecres, 12 d’agost del 2015

Nits d'estiu

Surts a passejar per una ciutat molt buida (no del tot. L'agost no és el que era): en aquell balcó hi ha una noia que sembla que parli rus i que xerra per telèfon. Amb qui parlarà? Imagines que amb la seva mare. Riu. En l'altre, el de la barana de vidre fumat, es dibuixa una silueta de gos petit que borda quan sent el clic-clic de les ungles del Cep. Més enllà tota una manada de gossos corren deixats anar pel parc. Els amos se socialitzen fent rotllana enmig de la gespa. Riuen. Et trobes una senyora que no veus però que escoltes perfectament xerrant amb algú des d'un primer pis, aquest cop en català, i que explica que ara ja no te'n pots refiar. Que hi ha gent que no va a plaça i en canvi sempre porta el carretó. I penses en aquella veïna que anava amb el carretó de plaça però que sempre el duia buit. Bufa el vent, tan agradable, i les famílies sopen als balcons. Els llums encesos i les teles a tope. Penses: quan arribi a casa ho escriuré.




dimecres, 5 d’agost del 2015

Fonts famoses

Fans, friquis i amants de la tipografia, en general. Mireu com mola! Aquí ho explica http://www.grafiteca.info/…/fuentes-o-tipografias-famosas-y… i des d'aquí us podeu instal·lar al word les fonts famoses que més us agradin. Només heu de fer clic a sobre de la paraula/logo en qüestióhttp://www.a.famousfonts.de/ 
Imprescindible



dijous, 16 de juliol del 2015

La ruta, versió definitiva!

Fa aproximadament un mes que vam tancar totes les reserves del nostre viatge per la costa Oest americana (història): hotels, motels, cotxes de lloguer (compteu 15 dies uns sis/set-cents euros si és un cotxe mitjà. Nosaltres una mica més perquè som mooolt grans), la visita a Alcatraz (compteu 150 dòlars per 4 persones si viatgeu amb adolescents), transfer fins a l'aeroport des de casa (Transbuca, els mateixos que vam contractar per anar a Nova York. A nosaltres ens costa 24€ per persona -anada i tornada- en minibús per 14 i dues parades a Terrassa).

Ens hem fet el permís internacional a la "jefatura de tráfico" (cal cita prèvia. Compteu 10 euros per persona) i hem tancat una assegurança de viatge, pel que pugui passar, seguint la recomanació d'altres viatgers. Nosaltres la volíem fer amb Mapfre i els nostres amics l'han feta amb el RACC. Finalment hem optat per fer-nos socis del RACC perquè la cobertura és exactament la mateixa que si contractes una assistència en viatge a part (que val uns 330€) i només ens ha costat 163€. Actualment (agost 2015) hi ha una oferta en què el beneficiari té la mateixa cobertura que el prenedor pel mateix preu. Els nens entren en el pack i té una durada d'un any. Si passat aquest any vols donar-te de baixa, només cal avisar amb un mes per avançat.

Com que ens ho fem tot nosaltres, ens ha costat hores i hores planificar, veure sobre el mapa, destriar què veure... sobretot a E., que s'ho ha currat moltíssim. Pel que fa les despeses que només he esmentat per sobre tenim un excel detallat, si algun viatger té molt d'interès, que m'escrigui i en parlem.

Si puc i tinc temps, ja aniré valorant les visites i els hotels en aquesta secció del blog (EUA 2015) a posteriori, és clar! I naturalment aniré fent minicròniques (diàries?) amb fotos més personals al meu Facebook, pels amigatxos i família. Pel que fa la connexió a internet, parlant del tema, el que farem és comprar una SIM i usar un dels mòbils de router. Ens ho hem mirat i és l'opció més econòmica.

I ara sí! La ruta definitiva ha quedat com segueix:

Primera nit de parada a Los Ángeles: Motel6 de Hollywood (una cadena que ens han recomanat)
Dues nits a Las Vegas: Hotel Excalibur!
Una nit al Grand Canyon: Maswik Lodge
Una nit a Page, visitarem el llac Powell i Antelope Canyon (territori Navajo). Ens allotjarem a un TravelLodge, una cadena correcta que  també ens han recomanat.
Una nit al Death Valley: The Ranch at Furnace Creek
Dues nits a Yosemite Park: Yosemite Curry Village
Cinc nits a Sant Francisco: Motel6 San Francisco
Una nit a Monterey: a una altra cadena de Motels correcta i recomanada, el Super8
Quatre nits a Los Àngeles - Santa Mònica: Al Confort Inn Santa Mònica














dilluns, 27 d’abril del 2015

Carmina Burana: participa amb el COR

El setembre de l’any passat s’inoculava el virus Burana a la coral en què canto. Fèiem reunió de Junta i la dire ens proposava de participar en un projecte que li havia arribat i que li semblava interessant: Participa amb el cor. El 9 de setembre ho proposàvem a la resta dels cantaires i finalment nou persones ens comprometíem a participar-hi. Semblava tot un repte, tenint en compte que som absolutament amateurs. De fet, la majoria de nosaltres no sabem llegir una partitura... però ens vam engrescar perquè la filosofia del projecte era clarament col·laborativa . En el nostre cas, el cas del cor popular, no hi havia càsting la qual cosa ens donava molta tranquil·litat.

Passaren els mesos i finalment arribava l’anunci de l’inici dels assaigs. Hauríem de treballar molt, ja ho vèiem, però pensàvem que valia la pena, és clar. Quan, una cantaire tan amateur com servidora, pot gaudir de l’oportunitat de participar en una obra com Carmina Burana si no és amb un projecte d’aquestes característiques? Quan gent com jo, a qui costa fins i tot “pillar” les notes, pot pujar dalt d’un escenari amb dos-cents cantaires i interpretar aquesta magnífica peça de Karl Orff? Així és que ens vam tirar la manta al coll i endavant!

El 26 de setembre es feia la presentació oficial i ens apuntàvem definitivament a participar en el cor popular, el que tenia menys càrrega de cançons i menys dificultat i el que, per tant, requeria menys formació i experiència. Faríem el 50 % de l’obra. Ja estàvem emocionats.

Durant els darrers mesos la feina ha estat molta però tan gratificant... Estudi a casa, àudios, midis estranys, gravacions a l'assaig, dos caps de setmana íntegres dedicats als assaigs primer i a la representació de tres (3!) concerts després. Tots els dimarts durant gairebé tres mesos han estat hipotecats fins quarts de dotze. I més. Perquè el neguit de la música seguia a casa i no et deixava aclucar els ulls.
Durant la primera etapa amb el preparador vaig pensar algunes vegades que n’hi havia per tirar el barret al foc, que no hi arribaria. Però amb perseverança i paciència (tant per part dels preparadors com per part dels cantaires) poc a poc vaig anar assolint petits objectius. L’exigència era màxima i la por a no aconseguir-ho també. Personalment m’esperonava tenir clar que era un projecte participatiu i que conseqüentment sí que tenia sentit seguir. Per una altra banda, he après tant en tan poc de temps que ni jo mateixa m’ho crec. I és que no ho sabíem però “som uns artistes”, com ens deia en Joan.

Passada aquesta etapa inicial, difícil de vegades però divertida sempre, les coses han anat venint rodades. La preparació amb la Rosa Ribera ha estat un plaer immens. Poder treballar amb el cor pilot ens va donar ales, malgrat que per a ells, pels més experimentats, potser no ha estat tan gratificant per raons òbvies. Quan tens gent al voltant que en sap, tot flueix d’una manera natural, gairebé sense adonar-te’n. El to arriba com per art de màgia, la nota no has de buscar-la per no saps ben bé on... Tot comença a encaixar. És com deixar-te portar ballant. A més, veure com treballaven els homes, que ho han donat tot, i la canalla encara esperonava més.

I llavors va arribar en Jordi Casals. I a partir d’aquí l’aventura va agafar velocitat de creuer. Cordin-se els cinturons, som dins el Carmina Burana. És difícil expressar totes les sensacions i sentiments que he anat sentit al llarg d’aquestes setmanes perquè van des de la frustració fins l’alegria de trobar una nota. Des de la por de no arribar-hi a la pell de gallina per un tempo aconseguit. Des de el no podré als aplaudiments del públic (generós).

La darrera etapa, la de la culminació, la dels tres concerts, ha estat brutal. Nervis, mal de cap físic, noves amistats i complicitats, aprenentatge sempre, ganes de més. I sobretot agraïment, molt d’agraïment als caps pensants del projecte: la Tere, la Rosa, el Carles, el Dani. I als músics, els directors preparadors, els cantaires, els cantaires experimentats. I al Jordi Casals que ens ha modelat amb dolçor i rigor. Realment ha participat amb el cor.

I la música, per sobre de tot.



Més reaccions:

Diari de Terrassa: "Feia temps que a Terrassa que una estrena no adquiria el caràcter d'esdeveniment cultural, social i ciutadà, que va tenir el passat cap de setmana "Carmina Burana"  [...] "L'escenografia, el so, la interpretació, tot impecable" [...] "Carmina Burana ha acomplert totes les expectatives a tots els nivells, musicals, humans"

Enllaços relacionats:

http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/41112/espectacle/carmina/burana
http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/40602/es/programa/tercer/concert/carmina/burana/terrassa
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/25924/exit/participacio/public/carmina/burana/terrassa.html#.VT5cFCHtmko

dissabte, 21 de març del 2015

Compartir fragments de vídeos de youtube

De vegades necessitem només un fragment d'un vídeo de youtube perquè el volem compartir i la resta no ens serveix. Sovint ho solucionem posant un text que indiqui que el que ens interessa comença en el minut tal, tants segons. Però hi ha una manera més fàcil i millor de fer-ho: TubeCHop.

És tan senzill com posar l'adreça url del vídeo del youtube en el quadre de text per a què l'aplicació el trobi. Un cop l'ha trobat ens ofereix una barra (a la imatge de color rosa) que podrem moure triant el fragment concret que volem desar. Seguidament ens generarà un codi embebed (per insertar el vídeo en la nostra web o blog) o una adreça nova des d'on només es veurà el fragment que hem triat.

http://www.tubechop.com/