diumenge, 23 de juliol del 2017

Tipologies d'usuaris a Facebook

1. Voyeur: Llegeix els posts del seus amics a FB. No comenta, no posa m’agrada, no comparteix mai res ni propi ni de tercers. 2. Voyeur simple: Llegeix tots els posts del seus amics a FB. No comenta, de vegades posa m’agrada, no comparteix mai res ni propi, ni de tercers. 3. Voyeur amplificat: Llegeix tots els posts del seus amics a FB. De vegades comenta, de vegades posa m’agrada, de vegades comparteix posts de tercers i alguna vegada, rarament, fa un post. 4. Voyeur amplificat amargat: Llegeix gairebé tots els posts del seus amics a FB. De vegades comenta però gairebé sempre per criticar. De vegades posa m’agrada i de vegades comparteix posts de tercers. Si fa un post, és per criticar i pot ser enigmàtic (vegi's punt 5). Si creu que el critiquen, bloqueja. 5. Voyeur amplificat enigma: Llegeix els posts del seus amics a FB. De vegades comenta però sovint és per criticar. De vegades posa m’agrada i de vegades comparteix posts de tercers. Si fa un post propi, generalment és per queixar-se enigmàticament de terceres persones. 6. Usuari normalet poc participatiu: De vegades comenta, de vegades comparteix, de vegades critica enigmàticament, fa m’agrada a altres posts. De vegades crea àlbums de fotos. De vegades gestiona el seu FB amb llistes. 7. Usuari normalet amplificat: Comenta força, comparteix molt, de vegades critica enigmàticament, fa molts m’agrada a altres posts, comparteix força posts de tercers. Crea àlbums de fotos. De vegades fa “Live”. Gestiona el seu FB amb llistes. 8. Usuari compulsiu: Comenta molt, comparteix molt, critica enigmàticament, fa molts m’agrada a altres posts, penja moltes fotos, crea molts àlbums, comparteix moltes publicacions de tercers. Fa “Live” sovint. Gestiona el seu FB amb llistes. 9. Usuari compulsi amplificat: Viu a Facebook. Ho comparteix tot sense filtre. 10. Ego-usuari: Només comparteix i comenta posts propis. Es fa "auto- m'agrada". No llegeix els posts de tercers. Generalment els posts són per autopromoció d'x "producte". Sovint s'auto-etiqueta. 11. Usuari Guadiana: Apareix i desapareix. Pot ser qualsevol de les tipologies. 12. Usuari novell o poc hàbil: Escriu "m'agrada", etiqueta sense adonar-se'n, obre posts que contenen virus. Fa "Live" sense voler. 13. Usuari purgatori: Critica la xarxa des de la xarxa. No vol ser-hi però hi és. Sol tenir característiques comunes amb els usuaris 1 a 5.
14. Usuari fantasma
Un dia va obrir-se un compte i no sap esborrar-lo. O adolescents que marxen a altres xarxes (nascuts a partir del 2000)



diumenge, 2 de juliol del 2017

Una nit a l'òpera



Avui, malgrat que a la festa major de Terrassa hi havia Bustamante i los Chichos (!) m'he posat els talons i cap al Liceu, on tenia una cita amb Don Giovanni i amb molt bona companyia. No era la Clotilde, no. Molt millor! #LaNunes i la Victòria. No he arribat en un cotxe de cavalls sinó amb un cotxe Toyota però la meva emoció era màxima igualment. A la sortida, per a què veieu que literari tot plegat, hi havia un(a) Cecília Ce molt particular que ja m'esperava i que observava com sortia la gentada del teatre, amb un somriure.
La cosa és que hem hagut de seure una mica separades i a mi m'ha tocat al costat d'un senyor-formal molt amable. Un cop resolt un petit incident amb una senyora-formal no tan amable que s'havia confós de seient, he pogut ocupar la meva posició i comprovar que tenia una visió de l'escenari magnífica, des del quart pis (gràcies, Maria!).
- Hola bona tarda, diu el senyor-formal.
- Hola, hola, dic jo pensant: ai caram, ja fas el pagès que no saludes al veí de butaca.
- Saps que aquest seient és "meu"?
- I jo (coi, ja l'hem liat): ehm, no, ah sí?
I el senyor-formal: sí, l'allibero un parell de cops l'any. Fa 30 anys que vinc al Liceu. I el seient que tens a la teva dreta --segueix--on ara seu aquesta noia jove, era d'una senyora que feia molt més que hi venia. Va morir el mes passat.
- Ai, quina pena, dic jo.
I el senyor-formal: sí. Quan ja estava molt fotuda, em va regalar llibrets del Liceu des dels anys cinquanta. En un hi surt Josep Carreras com a cantant del cor infantil.
I jo: uf, que bonic...
I ell: feia dies que no venia (la senyora velleta) i vaig trucar-li. No me l'agafava ningú, el telèfon, i vaig decidir passar per casa seva on l'havia portada en diverses ocasions, tot sortint del Liceu. Em va obrir "la noia" i em va dir que havia mort. Ja ho veus...
I jo pensant que que fort dic: Quina història tan literària, no? Doncs jo és la segona vegada que vinc. No hi entenc gens, però estic molt emocionada.
I ell: t'agradarà.
(final primer acte)
El senyor-formal: què t'ha semblat?
Jo: miri, jo no hi entenc, però m'en-can-ta. Quines veus, quin vestuari, quina escenografia!
(i és que se m'ha posat la pell de gallina quatre vegades pel cap baix.).
M'aixeco de la butaca i sortim amb la Maria i la Victòria al carrer. Mitja hora més tard, cap a dins de nou.
Seiem i a l'esquerra del senyor formal el seient és buit. és a punt de començar el segon acte i arriba la senyora del seient buit acalorada. Diu: ai, que m'he confós de pis! Us buscava... he pensat, on és aquella parella?
(...)
El senyor-formal se m'acosta i en veu baixa em diu: bé, no som parella però devem fer bona parella, oi?
(...)
Un segon acte espectacular torna a fer-me emocionar de valent. S'acaba, estem molta estona aplaudint. M'aixeco i li dic al senyor-formal: molt de gust, adéu. I el senyor-formal s'aixeca i: ha estat un plaer. Espero que vinguis més sovint.
I així s'acaba el meu Don Giovanni!
Aneu-hi, és B R U T A L. I molt més quan "ho pilles" tot gràcies al seminari de la Laura Borràs.