El setembre de l’any passat s’inoculava el virus Burana a la coral en què canto. Fèiem reunió de Junta i la dire ens proposava de participar en un
projecte que li havia arribat i que li semblava interessant: Participa amb el cor. El 9 de setembre
ho proposàvem a la resta dels cantaires i finalment nou persones ens
comprometíem a participar-hi. Semblava tot un repte, tenint en compte que som
absolutament amateurs. De fet, la majoria de nosaltres no sabem llegir una
partitura... però ens vam engrescar perquè la filosofia del projecte era clarament col·laborativa . En el nostre cas,
el cas del cor popular, no hi havia càsting la qual cosa ens donava molta tranquil·litat.
Passaren els mesos i finalment arribava l’anunci de l’inici dels
assaigs. Hauríem de treballar molt, ja ho vèiem, però pensàvem que valia la pena, és
clar. Quan, una cantaire tan amateur com servidora, pot gaudir de l’oportunitat de participar en
una obra com Carmina Burana si no és amb un projecte d’aquestes
característiques? Quan gent com jo, a qui costa fins i tot “pillar” les notes,
pot pujar dalt d’un escenari amb dos-cents cantaires i interpretar aquesta magnífica peça de Karl
Orff? Així és que ens vam tirar la manta al coll i endavant!
El 26 de setembre es feia la presentació oficial i ens
apuntàvem definitivament a participar en el cor popular, el que tenia menys
càrrega de cançons i menys dificultat i el que, per tant, requeria menys formació i
experiència. Faríem el 50 % de l’obra. Ja estàvem emocionats.
Durant els darrers mesos la feina ha estat molta però tan
gratificant... Estudi a casa, àudios, midis estranys, gravacions a l'assaig, dos caps de setmana íntegres dedicats als assaigs primer i a la representació de tres (3!)
concerts després. Tots els dimarts durant gairebé tres mesos han estat hipotecats fins quarts de dotze. I més.
Perquè el neguit de la música seguia a casa i no et deixava aclucar els ulls.
Durant la primera etapa amb el preparador vaig
pensar algunes vegades que n’hi havia per tirar el barret al foc, que no hi arribaria. Però
amb perseverança i paciència (tant per part dels preparadors com per part dels
cantaires) poc a poc vaig anar assolint petits objectius. L’exigència era
màxima i la por a no aconseguir-ho també. Personalment m’esperonava tenir clar
que era un projecte participatiu i que conseqüentment sí que tenia sentit
seguir. Per una altra banda, he après tant en tan poc de temps que ni jo
mateixa m’ho crec. I és que no ho sabíem però “som uns artistes”, com ens deia
en Joan.
Passada aquesta etapa inicial, difícil de vegades però divertida sempre, les coses han anat venint rodades. La preparació amb la Rosa Ribera ha
estat un plaer immens. Poder treballar amb el cor pilot ens va donar ales,
malgrat que per a ells, pels més experimentats, potser no ha estat tan gratificant per raons òbvies. Quan tens gent al voltant que en sap, tot flueix d’una manera
natural, gairebé sense adonar-te’n. El to arriba com per art de màgia, la nota
no has de buscar-la per no saps ben bé on... Tot comença a encaixar. És com deixar-te portar ballant. A més, veure
com treballaven els homes, que ho han donat tot, i la canalla encara esperonava
més.
I llavors va arribar en Jordi Casals. I a partir d’aquí l’aventura
va agafar velocitat de creuer. Cordin-se els cinturons, som dins el Carmina
Burana. És difícil expressar totes les sensacions i sentiments que he anat
sentit al llarg d’aquestes setmanes perquè van des de la frustració fins l’alegria
de trobar una nota. Des de la por de no arribar-hi a la pell de gallina per un tempo
aconseguit. Des de el no podré als aplaudiments del públic (generós).
La darrera etapa, la de la culminació, la dels tres
concerts, ha estat brutal. Nervis, mal de cap físic, noves amistats i
complicitats, aprenentatge sempre, ganes de més. I sobretot agraïment, molt d’agraïment
als caps pensants del projecte: la Tere, la Rosa, el Carles, el Dani. I als
músics, els directors preparadors, els cantaires, els cantaires experimentats. I
al Jordi Casals que ens ha modelat amb dolçor i rigor. Realment ha participat amb el cor.
Més reaccions:
Diari de Terrassa: "Feia temps que a Terrassa que una estrena no adquiria el caràcter d'esdeveniment cultural, social i ciutadà, que va tenir el passat cap de setmana "Carmina Burana" [...] "L'escenografia, el so, la interpretació, tot impecable" [...] "Carmina Burana ha acomplert totes les expectatives a tots els nivells, musicals, humans"
Enllaços relacionats:
http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/41112/espectacle/carmina/burana
http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/40602/es/programa/tercer/concert/carmina/burana/terrassa
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/25924/exit/participacio/public/carmina/burana/terrassa.html#.VT5cFCHtmko
