Enxarxada: Carmina Burana: participa amb el COR

El setembre de l’any passat s’inoculava el virus Burana a la coral en què canto. Fèiem reunió de Junta i la dire ens proposava de participar en un projecte que li havia arribat i que li semblava interessant: Participa amb el cor. El 9 de setembre ho proposàvem a la resta dels cantaires i finalment nou persones ens comprometíem a participar-hi. Semblava tot un repte, tenint en compte que som absolutament amateurs. De fet, la majoria de nosaltres no sabem llegir una partitura... però ens vam engrescar perquè la filosofia del projecte era clarament col·laborativa . En el nostre cas, el cas del cor popular, no hi havia càsting la qual cosa ens donava molta tranquil·litat.

Passaren els mesos i finalment arribava l’anunci de l’inici dels assaigs. Hauríem de treballar molt, ja ho vèiem, però pensàvem que valia la pena, és clar. Quan, una cantaire tan amateur com servidora, pot gaudir de l’oportunitat de participar en una obra com Carmina Burana si no és amb un projecte d’aquestes característiques? Quan gent com jo, a qui costa fins i tot “pillar” les notes, pot pujar dalt d’un escenari amb dos-cents cantaires i interpretar aquesta magnífica peça de Karl Orff? Així és que ens vam tirar la manta al coll i endavant!

El 26 de setembre es feia la presentació oficial i ens apuntàvem definitivament a participar en el cor popular, el que tenia menys càrrega de cançons i menys dificultat i el que, per tant, requeria menys formació i experiència. Faríem el 50 % de l’obra. Ja estàvem emocionats.

Durant els darrers mesos la feina ha estat molta però tan gratificant... Estudi a casa, àudios, midis estranys, gravacions a l'assaig, dos caps de setmana íntegres dedicats als assaigs primer i a la representació de tres (3!) concerts després. Tots els dimarts durant gairebé tres mesos han estat hipotecats fins quarts de dotze. I més. Perquè el neguit de la música seguia a casa i no et deixava aclucar els ulls.

Durant la primera etapa amb el preparador vaig pensar algunes vegades que n’hi havia per tirar el barret al foc, que no hi arribaria. Però amb perseverança i paciència (tant per part dels preparadors com per part dels cantaires) poc a poc vaig anar assolint petits objectius. L’exigència era màxima i la por a no aconseguir-ho també. Personalment m’esperonava tenir clar que era un projecte participatiu i que conseqüentment sí que tenia sentit seguir. Per una altra banda, he après tant en tan poc de temps que ni jo mateixa m’ho crec. I és que no ho sabíem però “som uns artistes”, com ens deia en Joan.

Passada aquesta etapa inicial, difícil de vegades però divertida sempre, les coses han anat venint rodades. La preparació amb la Rosa Ribera ha estat un plaer immens. Poder treballar amb el cor pilot ens va donar ales, malgrat que per a ells, pels més experimentats, potser no ha estat tan gratificant per raons òbvies. Quan tens gent al voltant que en sap, tot flueix d’una manera natural, gairebé sense adonar-te’n. El to arriba com per art de màgia, la nota no has de buscar-la per no saps ben bé on... Tot comença a encaixar. És com deixar-te portar ballant. A més, veure com treballaven els homes, que ho han donat tot, i la canalla encara esperonava més.

I llavors va arribar en Jordi Casals. I a partir d’aquí l’aventura va agafar velocitat de creuer. Cordin-se els cinturons, som dins el Carmina Burana. És difícil expressar totes les sensacions i sentiments que he anat sentit al llarg d’aquestes setmanes perquè van des de la frustració fins l’alegria de trobar una nota. Des de la por de no arribar-hi a la pell de gallina per un tempo aconseguit. Des de el no podré als aplaudiments del públic (generós).

La darrera etapa, la de la culminació, la dels tres concerts, ha estat brutal. Nervis, mal de cap físic, noves amistats i complicitats, aprenentatge sempre, ganes de més. I sobretot agraïment, molt d’agraïment als caps pensants del projecte: la Tere, la Rosa, el Carles, el Dani. I als músics, els directors preparadors, els cantaires, els cantaires experimentats. I al Jordi Casals que ens ha modelat amb dolçor i rigor. Realment ha participat amb el cor.

I la música, per sobre de tot.